Bioconstrucció amb palla i argila: 1r cap de setmana de treball. Aixecant murs

Primer grup de voluntari@s: Mariona, Aina, Lae, Coletes, Arnau i Alba. A la foto falten l'Aroa, el Víctor i el Tínez, que també van passar a donar un cop de mà. Gràcies a totes.

Aixecant murs:

En aquesta obra totes les bales van en verticals dins de mòduls de 90cm excepte l'últim mòdul abans d'arribar a la paret que el tamany ha estat de 63 cm. En aquest les bales aniran posades de cantell però planes i fetes a mesura.

En la part inferior del cèrcol perimetral de la banqueta hi hem clavat claus per millorar l'adherència de les bales a l'estructura.

Els mòduls de fusta són del tamany de dues bales d'ample (90 cm, dos bales de 45 cm). L'alçada de l'estructura és de 2,12 de manera que la bala superior entrés justa. Les primeres bales superiors que vam col.locar las va fer entrar a base de molta força bruta ja que eren una mica més grans del forat que teníem però no tan petites com per haver de fer-les a mesura. A les següents el que vam fer va ser pelar-les bé dels caps de manera que fossin 2 o 3 cm més grans que el forat però no 10..

Les primeres filades les vam fer de la manera que havia aprés i vist fer abans, és a dir, entrant les bales alhora una mica en diagonal com si es tractés d'un llibre o una porta i ajudant-nos amb el "calçador metàl·lic". Amb aquest sistema però tot i que vam aconseguir entrar les bales vam haver de picar molts cops de martell per fer-les entrar i quan vam fer la filada superior encara ens va costar més.

El segon dia però les vam col·locar en vertical però de una en una i amb l'ajuda del calçador entre bala i fusta entraven molt millor i quedaven molt més ben alineades. Al final havíem de fer alguns cops amb el martell però res a veure amb la força de primer dia.

Una conclusió que hem extret és que el cantó per on les hem col·locat (des de dins en el nostre cas) ha quedat més ben alineat que el cantó que arriba per pressió del martell. tot i això el mur ha quedat ben premsat, sense gaires forats i resistent.

Com pica l'Aina ;)

Aquí ja les col·locàvem d'una en una. Molt més agradable i sense la necessitat de ser 4 persones alhora fent força! A més a més la bala queda molt més ben col·locada.

Aspecte de la paret lateral acabada i amb l'espai per la finestra.

Compressió de les bales:

Hem provat vàries tècniques per premsar-comprimir les bales abans de posar la última filada. Amb "zapateaos", amb "tràctils" de camió, precomprimint les bales amb el toro, amb pes.. Al final més o menys totes serveixen però n'hi ha que són més divertides que altres ;) LA meva conclusió es que és important triar les bales per que encaixin millor als llocs i fer servir més la manya que la força, tot i que amb força tot entra, hi ha el perill de deformar l'estructura si les bales estan massa comprimides, i a part has de fer molt esforç físic.

Vam haver de fer també algun invent per poder entrar les bales del lavabo ja que els paletes ens havien construït ja l'envà i com no estava lligat a res no ens va semblar possible continuar posant les bales fent força am el martell així que amb aquesta "carraca" o tràctil de camions vam comprimir la bala lateralment per després colocar l'altre. Va entrar perfectament i l'estructura va resistir. S'ha de vigilar de no passar-se amb la força ja que si no tens un punt de suport bo pots fer més mal que bé intentant arreglar el problema. Sempre s'ha de posar un tauló de fusta que reparteixi la càrrega en els punts on es fa pressió.

Mur lateral i bales a mesura:

El Cusco descansant ;)

Lúltim tram de paret era l'únic en que havíem de fer les bales a mesura. Tot i que aquesta feina requereix una preparació prèvia de les bales va ser molt divertida i també és cert que pel que hem comprovat les bales a mesura potser ocupen una estoneta més de temps en la preparació però el resultat és que les bales noves són molt més rectes i molt més ben fetes que les que no es tallen.

Com sempre quan vam arribar a la superior vam haver d'inventar alguna manera per fer entrar la última bala, ja que el forat que ens va quedar per reomplir era de 35 cm quan la bala en fa 45. Així vam posar pes per comprimir les bales inferiors i vam serrar lateralment la última bala perquè fes 35 cm en comptes de 45. Per evitar problemes amb els cordills els vam unir amb un fil i amb l'ajuda d'uns taulons vam serrar la bala. Finalment el "martell de Thor" va acabar de fer la feina.