Probes de resistència a l'aigua

Aquesta setmana vam estar fent proves en unes tauletes de fusta per veure com es comportaven diferents mostres de terra amb additius.

Com ha estat plovent aquests dies de obra he observat que la banqueta i els voladius de la coberta protegeixen molt la façana i quan plou de moment no es mullava. Així mateix la caseta es troba protegida per una tanca vegetal i uns arbres de manera que és una façana que pel que sembla no estarà gaire exposada a la pluja i més tenint en compte que es troba a la Segarra que es caracteritza entre altres coses per ser un clima sec on no hi plou molt. Per tot i això i per els coneixements que vaig adquirir a Sagunt on vam fer proves com aquesta amb tauletes de fang he decidit que no usarem calç a la mescla, ja que tot i ser un material natural i amb propietats molt interessants té un elevat cost energètic i s'ha de prendre algunes precaucions de seguretat per al seu treball.

Vaig fer tres tauletes, la veritat es que no les havíem cuidat molt i abans de la proba tenien alguna esquerda ja que totes les tauletes de les que hi ha foto les vaig fer únicament per veure com es comportaven a la humitat, però la proba d'aigua la vaig aplicar en els punts on no estava esquerdada.

1---4 morter terra (argila i sorra) 1 aigua i 5% oli de llinaça cru sense assecants

2-----4 morter terra (argila i sorra) 1 aigua i 5% oli de girasol de marca blanca

3-------4 morter terra (argila i sorra) 1 aigua i 1/2 cendra

 Per fer la prova vaig agafar una manguera i disparant a pressió vaig estar ruixant les tauletes a veure que passava.

1 tauleta amb 5% d'oli de llinaça:

Havia vist a Sagunt que l'oli de llinaça era una bona opció no tòxica per afegir al fang i que li donava una molt bona resistència  ala humitat. La meva tauleta d'oli de llinaça estava una mica esquerdada abans de fer la prova ja que l'oli és molt espès i la mescla suposo que portava un excés d'aigua que va fer que es trenqués una mica. S'ha de dir que no l'havia polit ni re de manera que era el seu assecat natural sense manteniment. Després de la prova de l'aigua va resistir sense problemes més de 60 segons amb la manguera a pressió a un pam en els punts on no estava esquerdat des del principi. Només va saltar quan vaig disparar a la esquerda un trosset. L'aigua que regalimava per baix era transparent i després de la prova estava humit però no es queia a trossos ni mot menys, així que corregint el tema de la humitat (baixant una mica la proporció d'aigua) funcionaria perfectament en el nostre cas. Aquest fet no és una notícia ja que com dic es recomana a molts llibres- El problema que personalment he trobat amb l'oli de llinaça és que costa una mica de trobar en grans quantitats (cru sense assecants) i és bastant car.

ruixant la tauleta de oli de girasol

  2 tauleta amb 5% d'oli de girasol:

Aquesta tauleta la vaig fer com a possible alternativa  a l'ús de l'oli de llinaça. Havia llegit en llibres com el de Gernot Minke que també es poden utilitzar altres olis com el d'oliva, de girasol de cotxe, pìerò realment en pocs llocs n'he sabut del seu ús i de la seva eficàcia... i com l'oli de girasol és barat i fàcil de trobar vaig fer la prova. La veritat és que la tauleta sense fer-li cap cuidament com a la resta d'inici ja estava sense esquerdes i després de mullar-lo durant més de 60 segons i a molta pressió va resisitir sense pràcticament immutar-se i no es va despendre de la tauleta. Una vegada més l'aigua que queia era transparent (no s'enduia material) i ara torna a estar en perfecte estat. Podria ser que no tingués tanta durabilitat com l'oli de llinaça però la veritat és que s'ha comportat perfectament i serà l'aditiu que acabarem posant al revoc exterior.

Aspecte de les tauletes amb 5% oli després de la prova. (a la esquerra oli de llinaça- dreta girasol)

ruixant la tauleta de cendra

aspecte de la tauleta amb cendra després de la prova

 3- Tauleta amb cendra: 

Havia llegit també en algun llibre que la cendra profunditza el color i dona certa resistència  a la humitat. Com tenia disponibilitat de la cendra de la barbacoa i com el color de la terra per si sol no m'agradava molt volia fer la prova.

La veritat és que la meva prova no és concloent ja que com no la vaig tamisar gaire bé s'hi van colar peces grans i abans de ruixar-la ja estava tota esquerdada, el cas però va ser que en entrar l'aigua en contacte amb la tauleta ja tingués esquerda o no aquesta s'esquerdava i anava desprenent material. En aquest cas l'aigua que queia ja no era tan transparent i al terra s'hi va dipositar argila

Els olis com veiem són una possible solució com additius hidròfugs als morters de terra però sempre s'ha de fer la prova i assumir les responsabilitats que se'n derivin. No són les proves més científiques i exhaustives però com del que es tractava és de comprovar el llegit als llibres jo les dono per bones. Hi hauria molts altres additius com l'excrement de vaca, que també sembla que dóna molt bons resultats, la "chumbera", els olis que hem comentat, afegint cal a la terra o fent directament un arrebossat tradicional amb cal des de la palla. 

Així mateix, com he comentat, prenc aquesta solució perquè la façana en sí està molt protegida de manera que no crec que mai estigui tan exposada a l'aigua com ho ha estat amb la prova. Hauria de ploure en horitzontal amb vent molt fort i sostingut durant molta estona perquè realment sigui un problema i així i tot. els arbres taparien gran part de la pluja. Així mateix si aquesta capa no es comportés bé tenim la capa de cos que perfectament es podria deixar vista i veure com reacciona amb el pas del temps si ens agrada la textura "rugosa" o "peluda" de la façana. Com la interior la capa de cos serà vista a l'exterior farem una capa fina de terra amb oli de gira-sol i sense palla. A veure com es comporta amb el temps però de moment ja tenim mescla per la capa d'acabat.