BIOCONSTRUCCIÓ, #casesdepalla #casasdepaja#arquitecte

dimarts, 14 de maig de 2013

Inicis

Avui comença aquest blog que de moment anirà dedicat a anar explicant el projecte que tinc actualment entre mans: la construcció d'un magatzem amb palla i argila.

Aprofitant que teníem que rehabilitar els coberts de la casa del poble vaig aconseguir convèncer mons pares per fer un cobert de palla i així anar posant en pràctica el que he anat aprenent en els últims temps i com que la casa es troba a la Segarra, i tinc amics agricultors, que millor que utilitzar un dels recursos naturals més abundants i presents en el lloc i el planeta: La Palla.



"una brizna de paja parece algo pequeño y liviano y la mayoría de las personas no saben cuán valiosa es. Si la gente supiera el valor real del rastrojo de paja, podría ocurrir una revolución humana que podría llegar a ser lo suficientemente poderosa para mover un país y al mundo entero" Masanobu Fukuoka.

La obra en aquest cas ha constat de dues parts. Una part més convencional que ha tractat de rehabilitar l'antiga caseta, impermeabilitzant-la i consolidant el forjat, i enderrocar el que era l'antiga corralina i l'antic galliner ja que eren impracticables i s'estaven caient a terra. 
Aquesta primera part s'ha fet amb uns paletes del poble que la veritat han fet molt bona feina i ens hem entès molt bé. En aquest nou lloc és on ara hi farem dos murs de palla i una nova coberta. La superfície construïda nova és igual en ocupació en planta a la que ja teníem, l'únic que abans hi havia dues plantes i ara només n'hi haurà una a la part nova.

Aprofitant que teníem els paletes treballant vam quedar que ells m'ajudarien a muntar els fonaments, instal·lacions, estructura i coberta i jo després amb voluntaris aniria fent els murs de palla i els revocs, ja que aquesta feina és una feina agraïda per fer amb gent i permet empoderar-se de ser capaç de construir la teva pròpia casa. (Una habilitat que antigament teníem i ara ben pocs seriem capaços de fer amb les tècniques industrialitzades actuals.)




Aspecte de la caseta abans de la reforma amb la corralina i el galliner


Utilitzarem palla i fang, farem escultures i farem també murs amb ampolles de vidres. Pel meu gust aquesta té més formigó del que m'hauria agradat ja que la banqueta, paviment i els fonaments són de formigó en massa, però vaja comparat amb una edificació tradicional el 80% de l'edifici serà utilitzant materials locals i amb criteris ecològics. Al meu parer és un gran pas per posar en valor un recurs propi i demostrar que es pot construir amb palla, i de moltes altres maneres a les que estem acostumats, fent habitatges més dignes, més bonics, més confortables i més respectuosos amb el planeta en que vivim.


Una part nova per mi, i no menys important, serà la de l'equip humà. Estic muntant uns "equips de treball" amb amics i coneguts voluntaris per anar construint i compartir aquest somni que és fer la meva primera  caseta de palla (espero que de moltes)


Quan ho vaig començar a proposar la primera resposta té a veure amb el conte dels tres porquets i que no aguanta. Algun dia penjaré el conte que hi ha a la Red de construcción con paja al respecte. Tot és qüestió de fer-ho bé. De moment però ja són uns quants els que s'estan animant a formar part d'aquest procés i molta gent hi està interessada, però...  perquè construir amb palla? Ja hi haurà dies per parlar-ne i explicar-ho...




Aquesta història no seria possible sense el suport dels meus pares, que han accedit a construir d'aquesta manera, tota la gent que farà de voluntària i de l'Alba ,que serà la cuinera principal de l'equip,  m'aguanta les neures i està sempre al meu costat. Lúltim que falta és el Cusco, el nostre gos que no sé si ajudarà gaire però que quan vam anar a a veure el pagès de la palla ja va disfrutar rebolcant-s'hi. 


Per suposat no seria possible tampoc sense la feina que anat fent tots aquests anys la Red de Construcción con paja, de qui gràcies a ells jo vaig començar a estudiar el tema. Tampoc sense la meva estada al curs de Sagunt, amb l'Alejandro, la Rikki i tots els altres a Ca Maria Cristina, que m'ha donat la espenta necessària per tirar endavant amb aquest projecte


Així doncs queda inaugurat aquest blog i comença aquest camí. Espero que ho disfruteu tant com jo i poguem anar avançant cap a maneres de fer i construir més respectuoses amb nosaltres mateixos, el medi i la gent que ens envolta.




*Tenim el dret i el deure de crear el món en el que volem viure*

Extret del llibre de la Rikki Nitzkin i la Maren Termens: Casas de paja una guia para autoconstructores.

1 comentari:

  1. ha sigut molt divertit muntar les parets i tallar les paques (paca, paca, paca que mi paca, paca, paca, paca!)
    la setmana q ve farem "fangueti", com diem a Vinaixa, ja en tinc ganes!

    ResponElimina