Acabats

Remat de la junta:

Un cop vam acabar el mur vaig posar una corda amb claus a sobre de l'arrebosat en la junta amb la fusta i amb la paret de pedra. Després amb fang la vam cobrir per tapar les possibles esquerdes que hi pot haver en aquest punt i fer més estanca la junta. Aquest és un detall que ja vam utilitzar per fer el final de l'arrebossat a la finestra i que serveix per fer un acabat amb relleu i convertir aquests punts delicats en un acabat bonic i senzill de fer. 

Aspecte d'un tram de paret assecant-se

Pintures naturals: 

Pasta d'almidó ("engrudo")

Hem aprofitat els moments que érem molts per acabar de pintar també la part de la caseta reformada. Vam tornar a fer engrudo i vam pintar amb una proporció 1 engrudo 2 aigua 2 argila color Atacama

9a setmana de treball. Pintures naturals, canyes i evolució interior

Pintures naturals d'argila:

Per pintar amb argila hem fet servir pasta d'almidó o "engrudo" i hem fet servir les proporcions del llibre que no deixaré de recomanar de la Rikki i la Maren ( Casas de paja: una guia para autoconstructores) de pintures naturals d'argila. Segons això hem fet servir 1 part d'"engrudo", 2 d'aigua i nosaltres li hem posat una d'argila de morter d'Atacama que teníem. El resultat és una pintura no molt densa, amb gra (els morters d'ecoclay porten sorra) però resistent al fregament (per l'engrudo) i que dóna almenys un acabat natural a les parets de la caseta que s'adossa a la casa de palla. A veure com envelleix ;)

Les pintures naturals d'argila (que es poden fer a partir d'argila blanca i colorants naturals) són una solució que pot ser molt més econòmica i més sana que les pintures plàstiques que estem acostumats a utlitzar i a respirar en les nostres cases i que estan plenes de productes tòxics per el nostre organisme.

La pasta d'almido és un additu natural que es prepara fent una espècie de beixamel amb farina i aigua. Per prepara-ho, (segons la recepta del llibre de Rikki Nitzkin i Maren Termens) es posen 2 parts d'aigua freda amb una part de farina i s'aparta. També es posen 2 parts d'aigua al foc en una olla i es porta a ebullició. Quan l'aigua bull s'afegeix la mescla que hem apartat freda i es remena fins que adquireix una textura espessa a foc lent.

Amb la pasta d'almidó feta hem pintat l'escala i l'escultura de la paret i hem començat a pintar les partes de la caseta rehabilitada

 

Escala pintada amb morter d'Atacama d'Ecoclay

Començant a pintar la part de dalt de la rehabilitació:

Pintem amb morters d'argila Atacama les partes interiors de la part rehabilitada

Canyes i cosetes:

Aprofitant que era lluna menguant, abans d'arribar vam fer una escpadeta a buscar canyes, que possiblement farem servir per fer una subestructura per recolzar les ampolles en la part més alta del mur.

Teòricament el millor moment de collir canyes (o tallar fusta) és en lluna menguant de gener o febrer ja que és la època de l'any en que la sàvia de la planta està a l'arrel i menys activa de manera que en tallar-la es conserva molt millor i no té problemes de podrició ni fongs. Antigament això es sabia i es feia i per això a les ciutats i pobles vells trobem sostres-fals amb canyís que tenen 200 anys d'antiguitat amb les canyes en  perfecte estat.


La canya és un material natural originària d'Àsia però portada aquí fa uns 6000 anys i que creix per tot arreu. Està considerada una planta invasiva i es convenient la seva extracció ja que si no es cull obtura les rieres i a part desplaça les altres espècies de l'ecosistema. Des de fa uns anys s'està utilitzant com a material de construcció per fer arcs i tota mena d'estructures amb usn acabats orgànics excepcionals. Nosaltres com comento ho farem servir de suport per començar a tocar aquest material però si us interessa el tema de la bioconstrucció amb canyes a Espanya, podeu veure la feina que fa la gent de Canya viva,  Econstrucció o els meus companys i més pròxims, la gent d'Investigació Canyera per citar-ne alguns exemples.




D'altra banda també hem estat grapant canyís al costat dels pilars i al sostre per millorar l'adherència i evitar fisures quan fem el mur d'ampolles amb cob, ja que com he comentat a la resta d'entrades sobre morters d'argila la fusta tendeix a separar-se de fan fent una esquerda. Espero que amb aquestes tires de canyís les minimtzem o les evitem.


Ara si que amb uns quants maons de vidre preparats i les juntes llestes, estem a punt per començar a fer massa i fer el nostre mur d'ampolles de vidre i fang.

Evolució exterior. Preparacions de juntes per fer la capa de cos

Col·locació d'una malla metàl.lica tupida "antiratolins"

A finals de la setmana passada i inicis d'aquesta vam col·locar una franja de 50cm amb malla metàl·lica per evitar o "posar més dífícil" la posible entrada de ratolins. Si es té molta por d'aquest fet es pot "enreixar" totes les parets (de dalt a baix) o bé, una altra solució més senzilla, adoptar un gat. En el nostre cas com hi ha un munt de gats corrent per allà i tampoc hi haurà menjar no és un tema que em preocupi molt.

Aquesta malla no és del tot indispensable ja que teòricament els ratolins no tenen gaire interès en les nostres bales de palla si no hi ha gra, però com a vegades aquesta és una preocupació de la gent que s'interessa per les cases de palla n'hem posat una franja. També aquesta malla en certa manera ens fa de junta entre la xapa metàl·lica inferior (per separar l'arrebossat del nivell del terra) i les bales de palla. És important si s'opta per això que la malla sigui ben tupida i metàl·lica ja que els ratolins poden passar per forats molt petits. Per fixar-la la vam grapar al les fustes i amb barbotina (sense palla) la vam enganxar a la paret. un cop estava ben enganxada vam posar una  mica de massa de la capa de cos per acabar de rejuntar. És important que no quedi aire i la malla quedi ben fixada per evitar problemes en les capes superiors.

Treball de juntes amb canyís:

Per altra banda en aquesta cara exterior hem posat canyís en totes les fustes dels mòduls de l'estructura per donar continuïtat a l'arrebossat que farem després i evitar esquerdes profundes. En els canvis de materials com els suports són diferents l'arrebossat es comporta diferent i tendeix a esquerdar-se. S'ha de parar especial atenció a les portes i finestres ja que també són punts on es generen moviments i per tant possibles esquerdes.

El canyís en ser rugós i tenir forats permet que la massa passi a través i quedi ben fixat. Per instalar-lo es grapa a les fustes un tram te canyís que solapi amb la palla (nosaltres hem fet unes franges de 15 o 20 cm de manera que ens sobresortien entre 6 i 10 cm per cada costat de la fusta) i després amb els suports humits es rejunta amb barbotina i massa de la capa de cos. La veritat que es bastanta feina i com fem servir les fustes per clavar llistons que ens facin de nivells s'ha de vigilar de no recréixer massa. Si s'optés per altres sistemes constructius com els murs portants aquesta feina només s'hauria de fer en les obertures i en els cèrcols de manera que aniríem més ràpids i necessitaríem menys material ja que nosaltres tenim un tauló de fusta cada 90cm i per tant n'hem hagut de posar bastant.

 

Grapat de canyís en porta i finestres:


En totes les parts on l'arrebossat s'acaba, perquè quedi fort  es grapa el canyís al premarc o el marc de la porta-finestra, començant en la direcció contrària a la que es vol complir i després es plega i es comença a grapar(o amb cargols) resseguint l'espai que es vol tapar i solapant-se amb la palla un bon tros.

hem aprofitat també per un cop anàvem posant el canyís anar reomplint amb palla els espais que ens queden entre la doble estructura dels pilars per millorar-ne l'aïllament tèrmic i tenir també un suport més rígid. Com aquests forats són bastant grans i la malla es movia molt, vam acabar posant perpendicularment cargols mig sortits que ens apretessin el canyís. Aquests també ens ajudaran a millorar l'adherència de la palla i l'arrebossat al canyís.