BIOCONSTRUCCIÓ, #casesdepalla #casasdepaja#arquitecte

dilluns, 3 de novembre de 2014

MORTERS HIDRÒFUGS D'ARGILA

Morter de terra sense additius desfent-se
 al segon de mullar-lo.

Els morters de terra (argilosa) són un tema apassionant,
Los morteros de tierra (arcillosa) son un tema apasionante


És ben sabut que l'argila i els morters de terra no són resisitents a l'aigua per si sols, però també que durants milenis a molts llocs diferents del planeta s'han utilitzat i s'utilitzen tènciques amb materials naturals per donar d'una certa resistència a l'aigua. En la bioconstrucció utilitzem molt els morters d'argiles, sobretot a l'interior,  ja que tenen moltíssimes propietats beneficioses per la salut i per el comfort dels usuaris pero en arribar a l'exterior normalment el nostre deconeixement, la falta d'experiències documentades (que són moltes!!! més aviat a les que tenim accés) ens fa rebutjar la terra com un material possible d'acabat, fins i tot sense pensar que en el disseny del nostre habitatge podem "protegir la façana". Sense anar més lluny la façana de la caseta de palla fa més d'un any que està a la intempèrie amb una mescla de morter d'argila, arena i palla, que per si sol no seria resistent a l'aigua, però que per el disseny, la vegetació i els vents dominants de la zona no es mulla, i per tant resisteix. I ja sabem que Menys és MÉS.


Es bien sabido que la arcilla y los morteros de tierra no son resistentes al agua, pero también que durante milenios en muchos sitios distintos del planeta se han utilizado y se utilizan tecnicas con materiales naturales que le confieren una cierta resistencia al agua. 
En la bioconstrucción recomendamos/utilizamos mucho los morteros de arcilla, sobretodo en el interior, ya que tienen muchísimas propiedades beneficiosas para la salud i el confort de los usuarios pero en llegar al exterior normalmente nuestro desconocimiento, la falta de experiencias documentadas (haber-las haylas falta que sabemos donde buscar) nos hace rehuir de la tierra como material de acabado, incluso sin pensar que en el diseño de una casa podemos proteger la fachada con el propio diseño. Un ejemplo de todo esto lo estoy viviendo con la fachada de la casetadepalla, que despues de un año  a la intemperie y inundaciones en el pueblo resiste a la intemperie con una mezcla de arcilla, arena y paja, mezcla que por si sola no es tresistente al agua, pero que por el diseño, la vegetación y los vientos dominantes no se moja, y por tanto resiste. Y ya sabemos que Menos es MÁS.

Després de diverses proves que he anat fent intentant posar en dubte o més aviat ser capaç de reproduir coses que havia llegit de Gernot Minke i altres autors sobre morters de terra, En el darrer curs de bioconstrucció que vaig realitzar vam realitzar aquestes mostres que després de més de dues setmanes d'assecatge (per garantitzar que la calç i altres mescles haguessin fet efecte) he procedit a testar de manera Low-tech per comprovar la seva resistència a l'aigua

Después de distintas pruevas que he ido haciendo intentando poner en duda o mas bien ser capaz de reproducir cosas que havia leído de Gernot Minke y otros autores sobre morteros de tierra, en el último curso de bioconstrucción que hemos realizado hicimos con los asistentes estas muestras que después de dos semanas de secado (para garantizar que la cal y las otras mezclas hubieran endurecido) he procedido a testar de forma Low-tech su resistencia al agua.

 D'esquerra a dreta: Abans de la prova, Morter de terra + 5% calç, Morter de terra + Excrements de vaca fermentada (tècnica milenària d'Àsia, Àfrica i Sudamèrica) + Morter de terra + 5%Oli de girasol, Morter de terra + 5% Oli de llinaça sense assecants,  Morter de terra + 5%Engrudo, Morter de terra + Baba de Nopal.
Els resultats han estat fins i tot millor dels que esperava, ja que totes les mostres que vam fer han resistit 5 minuts sense esquerdar-se sota una pressió forta i constant d'aigua. Aquesta prova és una simulació molt agressiva que no passaria mai en la realitat o només en determinades parts de la casa molt exposades (amb un bon disseny) , ja que normalment no plou amb tanta pressió ni en horitzontal. En tot cas les mostres es quedaran a la intempèrie per veure com van evolucionant, però a mi ja em dona tranquil·litat de poder utilitzar-ho per fer l'acabat final del galliner.

Los resultados han sido incluso mejor de lo esperado, ya que totas las muestras que hicimos han resistido 5 minutos sin agrietarse bajo una presión fuerte y constante de agua.


Aquí un resum gràfic de les proves, textures i resultats finals. Fixeu-vos que l'aigua que regalima és transparent (a diferència de la primera foto del post) i per tant no esta enportant-se l'argila, sino regalimant superficialment ;) 

Aquí un resumen gráfico de los resultados finales. Fijarse que el agua que cae es transparente, (a diferencia de la primera foto del post) no lleva arcilla


  

Tècnica usada arreu del món, per alguna cosa serà.. i encara que sembli paradoxal, l'excremnt en fermentar és un potent antisèptic, i per suposat no emet olors.

Técnica usada alrededor del mudo, por algo será.. y aunque parezca paradógico el excremento en ferementar es un potente antiséptico.... y por supuesto no emite olores


Al contrari del que sembla evident la mescla que ha resistit els 5 minuts però s'ha desfet més es la que porta calç , ja que en acabar als 5 minuts (de fet a partir dels 60 segons) s'aprecia una mica la textura del gra del morter, així que en aquest cas la terra és més forta que la calç ;)

Al contrario de lo que parece evidente la mezcla que ha resistido los 5 minutos pero que se ha desecho más es la que lleva cal, ya que en acabar a los 5 minutos se aprecia un poco la textura del grano del mortero, así que en este caso la tierra es más fuerte o resistente que la cal ;)


També m'ha sorprés el bon comportment que li ha atorgat l'engrudo, un ingredient que utilitzo per fer morters més forts i amb menys pèrdues de material al tacte, i que tot i que havia llegit que tenia una certa capacitat hidròfuga no pensava que tant.

También sorprende el buen comportamiento del engrudo, un ingrediente que uso para hacer los morteros mas fuertes o resistentes a la abrasión y quee aunque había leído que tenia ciertas propiedades hidrófugas no pensava que tanto.


L'únic que no ha resistit com esperàvem és la baba de nopal, que tot i que surt a molts llibres i llocs com a gran tècnica a nosaltres no ens ha funcionat, però segurament perquè no ho hem fet bé. cada massa té els seus trucs: en el nostre cas hem deixat fermentar durant 5 dies el cactus tallat amb aigua, n'hem extret la baba i hem utilitzat la baba i aigua de la fermentació per amassar. Haurem de fer més proves a veure que ha passat ;)   

La única que no ha resistido como esperábamos (60seg) es la baba de nopal, que aqunque sale en muchos libros a nosotros no nos ha funcionado, aunque seguramente porque no lo habremos hecho bien, cada masa tiene sus trucos y sus tiempos: en nuestro caso hemos dejado fermentar durante 5 dias el cactus cortado con agua, hemos sacadao la baba y la hemos utilizado junto con el agua de feremntación para amasar. tendremos que hacer más pruebas a ver que pasa.


*Totes les argiles són diferents i  dels meus resultats no es poden extreure conclusions ni receptes màgiques extrapolables. En tot cas evidencien que es possible estabilitzar contra l'aigua, la pregunta ara és quant temps durarà? També alguns tipus d'argiles reaccionen millor amb la calç, d'altres amb el ciment per exemple, d'altres en combinació dels dos, etc, però el que es evident es que existeixen alternatives, sempre han existit... Cal fer proves!

*Todas las arcillas son distintas y de mis resultados no se pueden extrapolar conclusiones directas ni recetas mágicas. en todo caso evidencian que es posible estabilizar cntra el agua las arcillas, la pregunat ahora es cuanto timepo durarán? También algunos tipos de arcillas reaccionan mejor con la cal, otros con cemento otr@s con combinaciones de las dos, pero lo que es evidente es que hay alternativas, siempre han existido. Hay que hacer pruevas!

Per últim dir que utilitzar a poder ser només additius naturals sense calç ni ciments permet tenir un material durader, reciclable i reutilitzable infinitament, econòmic, sa, sostenible i molt més permeable al vapor d'aigua que qualsevol altre acabat amb arrebossats, a part que treballar amb morters de terra és més fàcil que treballar amb morters de calç, com a mínim en l'autoconstrucció. I utilitzar aquests morters ens estalvia també problemes de compatibilitats entre materials o passa a vegades per exemple entre la Calç i l'Argila.

Por ultimo decir que utilizar solo additivos naturales en nuesros morteros sin cal ni cemetos permite tener un material de acabado duradero, reciclable y reutilizable infinitamente, económico, sano, sostenible y mucho más permeable al vapor de agua que cualquier otro acabado con enfoscados. A parte trabajar con tierra es mucho más facil que con cal, sobretodo en la atoconstrucción, y usar morteros con base de tierra nos evita problemas de compatibilidades entre materiales como pasa a veces entre la Cal y la Arcilla por ejemplo...



2 comentaris:

  1. Molt interessant, Arnau. Moltes gràcies!
    Et volia dir que vaig estar parlant amb un noi (no em recordo el nom) que estava treballant amb altres persones a la casa del Martin a Can Masdeu. Em va dir que el material millor que havien encontrat per fer la façana resistent a l'aigua eren les llavors de garrofes en trossos amb aigua i escalfant-los.

    ResponElimina